Bressol de tots els blaus

El 2013 el meu Bressol de tots els blaus va ser presentat a Viena, al departament de català de la Universitat.

Sinopsis:

Epíleg

Quan el lector ja ha llegit, a través dels versos pronunciats en silenci, ha descobert nous sons, noves combinacions fonètiques, noves paraules, noves expressions i nous significats. Són descobertes com cimbori, curull, llast, balquena, xalar, sarmentós, acarar, alquímia o besllum.

Quan el lector ja ha llegit, i sobretot si ho ha fet en veu alta per degustar encara més el plaer de la combinació poètica del vers, ha fet ressonar construccions diverses d’una realitat  sovint massa estandarditzada i poc inventiva, curioses maneres de presentar idees i conceptes a la mercè de l’activitat poètica. Són versos com /i la tramuntana em llepa el rostre/, com /les cantonades de la mar/, com /sota el blau de les venes del cel/, com /em segella la pell amb carícies de seda/, com /travesso el mirall lluminós de cada dia/, o com /els silencis eixordadors de la nit/.

Quan el lector ja ha llegit, quan ja ha assimilat tots el gustos i colors de la paleta poètica que ens ofereix l’escriptora a Bressol de tots els blaus, té els elements necessaris per decidir no només si ha gaudit de la pràctica lectora i de recitar-se poesia a si mateix, sinó que també pot determinar el nivell de satisfacció que li ha produït la descoberta de la qual acaba de ser còmplice. És en aquest moment de reflexió quan emplacem una obra en una de les moltes categories que inventem per endreçar-nos el desordre del dia a dia, de la paraula rere la paraula i del sentiment rere el sentiment. Per descomptat hi ha poemes, fragments, estrofes, versos o paraules que agradaran més que uns altres, però què ens portaria a determinar que estem o no davant d’un petit clàssic de la poesia actual? Sense voler ser un epíleg pretensiós, voldria qualificar aquest Bressol de tots els blaus de clàssic. Evidentment el temps tindrà l’última paraula, hi haurà moltes opinions diverses al respecte i és poc probable que aquest volum arribi a entrar en el circuit de “la fama”. Però de ben segur, entrarà en el circuit dels petits clàssics personals i íntims de cada lector que comparteix amb el seu nucli de contertulians habituals. A mode objectiu, és un volum que combina els tres grans gèneres poètics: hi ha poesia lírica a Insomni amb uns versos finals del tot alliberadors /Avui lliuro el meu cos al mar, al vent i a l’escriptura, i l’univers sencer pot habitar en mi/; hi ha poesia èpica a 20 d’agost 2008 /Les flames de l’infern visiten Barajas. La cançó de la il·lusió s’interromp/; i evidentment hi ha poesia dramàtica a 13 de novembre del 2010 – Jornada Vivàrium a Cadaqués amb la bellesa que desprèn /la germanor entre diferents credos, l’art de donar vida amb pinzells/.

Així doncs es podria dir que formalment compleix tots els requisits per ser entesa com una obra global. A més a més, aquesta globalitat s’aprecia també pàgina rere pàgina, detall rere detall quan la lectura topa amb sorpreses d’extrema bellesa com Cadaqués en gris, o de divertimentos entremaliats i elegants alhora dins de les primeres 4 estrofes de Haïkús de Portlligat, on es representen cronològicament la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu ben enjogassats. I finalment, quan el lector ja ha llegit, haurà trobat de ben segur el seu vers o els seus versos que el porten a emplaçar el volum en el raconet dels petits-grans clàssics personals. Un raconet, que en el cas de l’epíleg porta el nom de Llet amb cacau, pels tan encertats, veraços i emotius versos /com quan, en la nit, un infant busca la llet amb cacau de les certeses/.

En definitiva, Bressol de tots els blaus és un conjunt de certeses ben planeres fetes vers, que condueixen en forma de serpentina, d’onada, de línia recta o de vaga idea a una visió nova i diferent de descodificar allò que els sentits sovint codifiquen sota patrons que tendeixen més a la prosa que a la poesia. Certeses originalment creades que en aquest volum es fan acompanyar d’altres fragments de realitat capturats per l’aparell fotogràfic i que sota un altre format artístic pretenen ser també Bressol de tots els blaus.

Marta Arànega i Gallart. (Setembre del 2011)

Títol: Bressol de tots els blaus

Coberta del llibre: © Sara Molina

Autora: Montserrat Gallart i Sanfeliu

Preu: 13€

Vols comprar o regalar aquest llibre? Demana’l aquí: