L’àlbum multicolor, de Louise Dupré

La mort d’una mare sempre és un sacseig d’emocions contradictòries. Hi ha moltes maneres de viure el dol, els seus efectes, i de gestionar l’enyorança. En morir la seva mare, Louise Dupré escull el camí de l’escriptura per evocar tots els sentiments i reflexions entorn del seu llegat. Ho fa a partir d’un vaivé d’instantànies, vivències i converses que permeten al lector entendre o endinsar-se en l’essència d’una vida, d’una família, d’una infància, feta al cap i a la fi de petits moments. Lluny del sensacionalisme, ens retrata aquest procés de dol d’una forma humil, serena i poètica i des de la més estricta intimitat, sense desviar la mirada de la realitat universal que suposa la pèrdua d’un ésser estimat.

L’àlbum multicolor, tot i el seu sentit elegíac d’aquells mons que perdem amb el pas del temps, ens deixa un regust d’optimisme per la vida que sempre reneix i continua.

Nascuda a Sherbrooke (el Quebec), Louise Dupré ha publicat una vintena de títols que han estat motiu de nombrosos premis i distincions. En concret podem parlar de reculls de poesia: Plus haut que les flammes (2010) i La main hantée (2016) a Éditions du Noroît i a Éditions Bruno Doucey; de novel·les com La memoria (1996) i La Voie lactée (2001) a Éditions XYZ, i de L’album multicolore (2014) i Théo à jamais (2020) a Héliotrope. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües. L’any 2016 l’editorial catalana Cafè Central/Eumo Editorial va publicar Més amunt que les flames, traduïda per Lídia Anoll. Dupré és membre de l’Académie des lettres du Québec i de la Société royale du Canada. L’any 2014, va rebre l’Ordre du Canada «pour son apport à la littérature québécoise en tant que poète, romancière, dramaturge, essayiste et professeure». Viu a Mont-real i consagra el seu temps a l’escriptura.