Memòries d’uns gats feliços

Heus aquí un llibre curiós, que sorprendrà més d’un lector. És una mena de dietari, o potser un text epistolar, o unes breus confessions; és difícil de decidir-ne el gènere perquè, de fet, també conté alguns poemes i reflexions sobre la vida en aquells moments en què veiem com s’escola d’una manera inevitable cap a l’afrau, inevitable, del desconegut. Els protagonistes essencials són uns gats i la seva mestressa, però també podríem dir que el protagonista ocult, i tanmateix omnipresent, és l’amor entre les persones i els animals. En concret: l’amor pels gats.

………………………………..

En aquestes pàgines, sense ironies, amb la contenció difícil que de tant en tant es veu esqueixada pel curs dels esdeveniments, Monserrat Gallart hi narra els darrers temps de la seva gata preferida, la Tigri i dels seus dos companys; però també la Tigri, en Pandi i la Popi ens hi donen els seus punts de vista i ens hi narren, des de la seva fidelitat de gats, el malestar present i l’agraïment profund per tota la vida –catorze i setze anys!— passada al costat de les seves mestresses. Com diu l’autora, es tracta d’un text que ens ofereix la possibilitat de copsar “l’amor pel marruix concret i, amb un sentit més ampli, per la vida, tant per la que ve, com per la que es troba en desenvolupament, com per aquella que s’acaba”.

……………………………………………….

Com diu Montserrat Gallart en les pàgines d’aquesta rica exploració de la seva relació amb els seus marruixos: “ens hem ajudat mútuament a afinar les cordes dels sentiments”.

Del pròleg de Francesc Parcerisas

Títol: Memòries d’uns gats feliços

Pàgines:

Preu:

Vols comprar o regalar aquest llibre? Demana’l aquí: