DE CERVICALS I ALTRES VÈRTEBRES
L’obra parteix d’una experiència personal de confrontació amb la malaltia, s’obre amb un breu PRE-TEXT i és dividida en quatre parts, seguint les estacions de l’any, tot i que aquí l’ordre comença per l’hivern, moment en què es desencadenà l’afecció. Les dues primeres parts formen el bloc SABER; les dues següents comprenen el conjunt SENTIR. Obtenim diferents resultats si ens relacionem amb el món des del «saber» o des del «sentir». S’arrodoneix amb un EPÍLEG a manera de conclusió.
El llibre reflecteix uns anys d’aprenentatge: té en compte una visió holística de la persona i es proposa de palesar fins a quin punt l’actitud mental i espiritual influeix tant en els processos de malaltia com en els de guariment. També té com a objectiu deixar constància de l’evolució del propi estat al llarg de les etapes d’un procés intens, per tal de poder ajudar persones que visquin una experiència semblant. La tesi última seria doble: d’una banda, que només acceptant el dolor com a component pel qual, en un moment puntual de la vida, una persona ha de transitar, és possible deixar de transitar-hi i alliberar-se’n; de l’altra, que els recursos davant qualsevol circumstància adversa generalment no els hem de buscar a fora, sinó a dins de nosaltres mateixos i, més que no pas a la ment, al cos, que, fet i fet, és el que es queixa.
______________________________________________
Text de Jeannine Frezzotti per a una de les presentacions de l’obra.
CRÉER
Créer,
Partir de l’inconnu
Se trouver face à une situation de vide,
d’inconfort, d’incertitude,
ne pas connaître la solution,
mais être à l’écoute,
se rendre disponible
pour agir
avec cette nécessité intérieure de trouver
un chemin, une voie qui aboutisse
à l’expression
d’un ressenti,
ce passage,
cette transformation, traduction, concrétisation,
matérialisation
d’une perception de l’état invisible à l’état visible ;
Quelque chose, à la fois, de nous et de plus grand que nous
nous conduit à l’action, à la réalisation,
et nous procure bien-être…
Libération !
Ainsi le peintre se sert des couleurs,
Comme le poète des mots.
Pour la couverture de ce livre,
Je suis partie des deux éléments fondamentaux :
Vertèbre et Douleur…
Comment traduire cette souffrance physique et psychique
pour aboutir à la métamorphose de la forme et l’éclat de la couleur ?
Ma joie fut grande lorsque Montserrat m’a appelé pour me dire :
« Cette peinture, c’est vraiment MOI dans mon histoire. »
Jeannine FREZZOTTI, (2 avril 2008)
Pour Montserrat Gallart i Sanfeliu à propos de la couverture de son livre « De cervicals i altres vèrtebres »
Títol: DE CERVICALS I ALTRES VÈRTEBRES
Coberta del llibre: ©Jeannine Frezzotti
Autora: Montserrat Gallart i sanfeliu
Preu: 17€
Vols comprar aquest llibre?
I08UhC1lVl1
penetrate xyandanxvurulmus.orJa4Gmg2k4l
xbunedirloooo.aLgti0H6KYBR
xyandanxvurulmus.hW6mB4nx1VB4
daxktilogibigibi.I23f0DNhyiU8
daktilogibigibi.xztkLBgNXiRh
Hola, Montserrat:
He llegit amb molt d’interès el teu llibre. He fet aquest itinerari: primer la narració biogràfica de la teva malaltia, després les descripcions de Cadaqués i de Grècia. La primera l’he llegida d’una tirada i he trobat apassionant la manera en que tu t’hi has situat com a subjecte, no com a objecte. Has cercat ajut en diferents medicines però tu has marcat l’itinerari fins arribar a l’antroposòfica, que sembla ser la més encertada per ara. La decisió de fer de la malaltia i del dolor un element per a la construcció i reconstrucció biogràfica és teva i singular. I l’escriptura pública de tot això a part de ser interessant és valenta. No el pensis tan sols com una espècie de manual d’ajuda o auto-ajuda per a casos similars, sinó que em sembla que té un interès humà molt més general. I a mi em sembla molt ben escrit, especialment si és el teu primer llibre.
A més, dones a l’escriptura efectes terapèutics i biogràfics, vull dir que escrius per transformar-te i no per produir. O sigui que no hi ha tan sols el vessant del producte que té efectes sobre teu segons la lectura i resposta dels altres, sinó que la mateixa activitat d’escriure i publicar et transforma.
Montserrat, hola. Tu libro, lo leí de un tirón desde el mismo día de la presentación: te felicito, me parece muy logrado. Has conseguido enlazar tantos temas -íntimos y generales- con una fluidez asombrosa. La lectura sugiere un montón de vivencias y sensaciones, que ahora me sería difícil expresar.
He començat el teu llibre amb la convicció que la connexió que trobaria llegint-te em faria la lectura planera i agradable. I així ha estat. Gairebé l’he llegit d’una tirada, encara que les primeres pàgines les vaig llegir abans de trobar-nos a la presentació de l’Ester a la Catalònia.
M’ha agradat molt com parles del teu dolor i de la teva convicció i fortalesa per superar aquesta etapa de crisis. Ja et vaig comentar que em sembla una lectura molt adequada i recomanable per a persones que estiguin patint un procés de dolor. Tinc la intenció de regalar el llibre a algunes dones que m’envolten, crec que els anirà molt bé.
M’ha agradat molt com parles de Cadaqués, de Grècia, del mar (que a mi m’entusiasma), dels gats, perquè he viscut sempre amb ells. A casa dels meus pares n’hem tingut sempre, i a casa meva vàrem tenir una gata que va estar amb el meu marit i amb mi 14 anys. Encara ara em sembla que l’he de trobar en algun racó de casa, esperant que li faci alguna festa, i sempre pendent de mi amb el seu amor incondicional.
Gràcies, Montserrat, per l’estona de lectura plàcida i agradable, per haver compartit la teva experiència i per l’oportunitat de conèixer-te. Ah, em deixo una cosa important. Em sembla que escrius molt bé. T’encoratjo a continuar escrivint, els poemes m’han agradat molt i ha estat un veritable plaer llegir el teu llibre.
Fa dies em va donar el teu llibre, que he acabat de llegir avui mateix. La veritat és que llegint-lo, moltes vegades m’hi he vist reflectida i fins i tot, en algun moment, no he pogut contenir l’emoció. La veritat és que el teu llibre m’ha ajudat a creure que hi ha vida després de qualsevol malaltia i que les emocions hi compten molt […]
T’escric aquest correu perquè simplement, he tingut la necessitat de fer-ho, encara que no et conegui.
És un llibre dur, ben escrit. M’ha agradat i l’he deixat a d’altra gent.
M’ha semblat un llibre molt honest, molt ben escrit, dur, i m’ha emocionat molt.
Ayer terminé de leer tu libro, me lo regaló una gran amiga mía por mi cumpleaños asegurándome que me gustaría, y la verdad es que te felicito, primero porque eres una gran escritora, tienes la capacidad de describir y relatar las cosas de tal forma que llegan al lector vivas y palpables, casi se pueden sentir las sensaciones que describes ante un paisaje o ante una vivencia, tu libro está vivo y eso desde mi humilde punto de vista es maravilloso, por eso enhorabuena, y espero que, ahora que has empezado a desarrollar ese potencial que llevas dentro, sigas adelante y te dé muchas satisfacciones.
Por otro lado, está ese camino que has recorrido durante tu enfermedad … Me he sentido tan identificada, creo que lo mejor que se puede hacer es aprender de las cosas, sobre todo de las malas, y esa transformación que has sufrido y la aceptación de la situación y del dolor como primera medida inapelable para poder transformarlo en aliado me parece muy sabia e importante.
He sentido el libro como si al escribirlo, ordenar tus ideas, analizar tus experiencias y aceptar todo el dolor que has vivido durante tu vida o al menos aquel que de alguna forma te ha marcado más, fueras capaz de transformarte resurgir de tus cenizas, como el ave fénix, y ponerte en paz contigo misma y con tu vida.
Estoy totalmente de acuerdo con tu visión de la medicina, tenemos muchos conocimientos, buenos médicos, pero sólo se contempla una parte de las posibilidades curativas; hay tantas dolencias que se podrían mejorar con otro tipo de terapias más naturales y más completas y no se contemplan… por eso a veces hay que arruinarse económicamente, si uno quiere seguir un tratamiento alternativo que no sea incluido en la seguridad social.
No quiero extenderme más, sólo agradecerte que escribieras el libro, que ha sido un bálsamo para mí. También quiero desearte lo mejor en tu camino que seguro que te conducirá a algo bueno; ánimo y mucha suerte.
T’escric per felicitar-te doblement: pel teu aniversari i pel teu magnífic llibre!
Me’l vaig acabar d’una tirada l’endemà de la nostra conversa i ara és la meva mare la que l’està acabant de llegir!
Realment és una obra molt intensa i propera, i vull deixar-te per escrit que a la part final, on molt encertadament vas posar-hi un apartat d’anotacions personals, jo hi he escrit: “Quina tendresa, quin goig i quanta proximitat, realment un plaer terapèutic llegir-lo!”
És el primer que em va sortir de dins en finalitzar-lo, per tot això i tot allò inefable, te’n dono les més sinceres gràcies. Endavant amb tot el que et queda per escriure, continuaré essent la teva fan incondicional!
Per començar, consti que no sóc cap autoritat en el camp literari com perquè es tinguin en compte les meves opinions; són unes opinions qualsevol, ja que no sóc un lector habitual, sinó esporàdic.
Entrant en matèria, he de dir-te que he gaudit moltíssim llegint el teu llibre. En primer lloc, per com fas ús de la teva riquesa lingüística: les frases i paraules que vas emprant, de tots els camps, des de les expressions més tècniques a les més populars.
Com fas ús de paraules senzilles, com “becaina” o “encesa”, que no són estranyes, però que tampoc no se senten ni es llegeixen normalment “.., només feia alguna becaina quan no estava encesa pels nervis…”.
O com expresses el patiment esgarrifós, fins al punt que jo mateix feia un gest de “ui” amb els ulls mentre llegia com ho passaves de malament:
“…. Nits de roig intens de la ràbia; nits de flama viva i de ferro roent al propi cos; nits en què un serpent escorredís i arterós em recorria i em travessava, mentre esdevenia senyor feudal de la meva geografia física…”
Més endavant, comentes algunes expressions locals de Cadaqués, cosa que també m’agrada, aquesta personalitat lingüística dels llocs que fan que siguin únics.
… I tampoc no te’n pots estar, com a bona professora, d’explicar l’etimologia de moltes paraules, o el significat d’algunes de gregues.
Quan tu parles, des de sempre, m’ha donat la sensació que dibuixes les paraules amb la boca. Aquesta sensació també me la dona el tiet, el teu pare; em refereixo a la cosa estrictament fonètica; però com que tu ets una persona rica en matèria lingüística, entre altres, i de principis optimistes, sempre dóna la sensació que gaudeixes d’explicar…, de parlar, perquè normalment…, quan no et rodolen les llàgrimes per les galtes, sols acompanyar la teva conversa amb un somriure captivador… i fas que la conversa amb tu sigui una festa.
… I això és el que percebia mentre llegia el llibre, i et deia que em feia la sensació que en realitat eres tu qui m’anava explicant de paraula el que estava llegint.
També mostres que ets una persona extremadament analitzadora, meditativa, lluitadora; els que et coneixem, ja sabem que ho ets. Quan mires el mar de Cadaqués, no el mires simplement, sinó que te’l menges, t’hi perds, el vius intensament, com aquella conversa, aquell ambient, o aquell paisatge grec, de natura o urbà, o aquella mirada de gat o de filla o d’amiga o cosí, perquè ets una dona intensa. Aquestes sensacions les mostres en el teu llibre i m’agrada de viure-les mentre et llegeixo.
No em passa desapercebuda la teva feminitat. A part que el llibre està escrit en primera persona femenina, en tot moment mostres la teva sensibilitat femenina. Les teves experiències amb els homes, que jo he conegut, fa que no en tinguis un bon regust; et queda com un rancor argumentat. Potser de les relacions en general n’esperem massa, i al final sempre quedem decebuts. I amb els homes, que en general som molt menys sensibles, si s’espera sensibilitat, s’acaba en decepció. Els somnis són somnis, i la realitat de vegades s’acosta als somnis, però de vegades un desperta i s’adona que la realitat no és exactament igual.
Suposo que en acabar el llibre estaves en el procés de tractament i règim amb el Dr. Botero, del qual estàs tan satisfeta pels resultats que n’has obtingut.
Potser trobo a faltar més èmfasi en l’èxit de la teva cerca en aquest procés en el que has lluitat tant i has patit tant i tant de temps.
En tot cas, enhorabona pel llibre, i sobretot pel teu triomf després de tanta lluita. Sempre t’he estimat… Ara encara més.
Hola Montse,
Vaig llegir el teu llibre. Volia dir-te que vaig gaudir molt amb la lectura i que realment em va mantenir enganxada mentre me’l llegia. Suposo que en part perquè coneixia les seves protagonistes, i a cada pàgina, volia continuar sabent com vas anar tirant endavant, com són els teus gats, les dificultats amb les que t’has anat trobant, i les alegries també, és clar.
També t’haig de dir que em vaig sentir una mica com traient el nas per qüestions força íntimes, i episodis de les vostres vides que no coneixia. Una abraçada ben forta.
Aina Manso (7 d’abril del 2008).