TRENAT D’ONADES I REMORS

Pròleg de Carles Duarte, poeta, al llibre Trenat d’onades i remors:

Vida interior

Trenat d’onades i remors és un volum estructurat en dues parts, Poemes i robins i Pòntica. S’hi aplega una remarcable i extensa obra poètica on la mirada de l’autora, la filòloga i traductora Montserrat Gallart, confereix una coherència als poemes que al llarg del llibre ens evoquen sentiments íntims, paisatges estimats, espais cordials, conviccions profundes,… S’hi van trenant reflexions (com a Interrogants) i pinzellades personals, però també hi trobem la traducció de l’esplèndid Museu Britànic de la poeta grega Kikí Dimoulà.

La poesia de Montserrat Gallart és una plasmació de la seva vida interior, edificada des d’una sensibilitat exquisida, des d’un anhel de placidesa (“Confiada i serena/ planto ferms els peus damunt la terra/ que trepitjo”), des d’un cert entotsolament, des d’una exigència intel·lectual, des d’un sentit cívic (“Honorar la memòria dels grans morts,/ d’aquells que han sospirat/ i han apostat/ per la llibertat de l’home”), des d’un compromís amb la lucidesa que esquiva ensucraments embafadors a l’hora de parlar de les emocions que encenen de plenitud i dolor els nostres dies, des d’una persistent voluntat de reconciliació amb la vida, com a Acceptació. Montserrat Gallart és una dona amb una cultura vastíssima, que es commou davant d’una escultura, d’un quadre, d’una pel·lícula, d’una cançó, de la lectura d’un llibre.

A Trenat d’onades i remors hi ha més engrunes de desassossec (“Ens posen al món sense llibre d’instruccions”), de pèrdua, de desencís i desolació (“Únicament cadàvers/ al fons del nostre mar”) que d’exaltació joiosa i entusiasme vital. N’és un exemple Lament, que culmina amb aquesta bellíssima imatge: “No aconsegueixo dur-me a la boca/ ni un mos de lluna plena.” Però també hi batega el goig de viure, que respiren aquests versos tan sensuals de Passió: “Em mires i la distància esdevé pròxima/ i com l’aigua incendiada te m’acostes.”

Montserrat Gallart és una sàvia, atenta i incansable observadora de la realitat (“Llueixen carregats d’expectatives/ els divendres els ulls dels vianants”), que és capaç de veure i intuir les guspires d’autèntica llum i de destriar-les de la grisor mediocre que acaba asfixiant sovint l’existència humana. Gallart ens mostra sense embuts la seva lectura crítica de la política (a Joc) i de la societat, en poemes com Núvies, Nena somalí o Metzina, on denuncia la submissió i l’explotació de la dona i la violència de gènere,… O quan a Impacte ens parla d’una àvia de l’Eixample abraçada a un peluix (“la imatge roent de la solitud”) o al colpidor Captaire d’Atenes. Fins i tot no hi és estranya la ironia, com a Escrits de Déu al capvespre. No s’està de romanços a l’hora de capbussar-se en la penombra i el dolor. Montse Gallart és una autora amb una clara consciència literària, com queda palès ja a Prefaci o, més endavant, dins El primer esglaó o a La poesia. Escriu amb la voluntat de fer literatura de debò, ben lluny de l’esplaiament i la confessió que massa vegades desdibuixa el llenguatge poètic d’alguns llibres.

L’escriptura poètica de Montserrat Gallart, que defuig barroquismes i artificis, tendeix a la dignitat i a una concisió delicada, gens abrupta, fins i tot amb el recurs a haikús i tankes, però alhora aconsegueix moments d’una gran plasticitat, com a Fràgil, on els sons, les formes i els colors s’escampen entre els mots fins a produir dins nostre una vivència física de l’escena descrita. Tot i que Gallart no sol fer una poesia rimada, ens n’ofereix algun tast ben reeixit, com a Pel carrer, a Compra-venda; ocasions,… o a La llar. Llegint Trenat d’onades i remors ens sentim immersos en el món de Montserrat Gallart, percebem la presència dels seus gats -àgils, tendres, melangiosos, indiferents i cauts; també quan hi irromp angoixantment la mort- o aprenem al seu costat a contemplar un arbre a l’excel·lent poema Sota un arbre, on ens recorda : “que per tornar al lloc d’on venim/ cal una vida.”

Si davant de la primera part del volum, Poemes i robins, tenim una certa sensació d’inventari vital, com el que al capdavall Montserrat Gallart fa al poema que la tanca, Braços, a Pòntica, més breu i tancada amb la prosa de Concert, la Mediterrània, del Cap de Creus i Cadaqués (“Immers en la remor de l’aigua blava,/ sota el cimbori d’un cel atapeït d’estels”) a les illes gregues (“faig com Aquil·les:/ ploro davant del mar”), es fa omnipresent com a territori generós de records, com a horitzó incessant. Sovint són versos on alena la claror vitenca de l’estiu, però també n’hi ha de setembres nostàlgics (Pòntica de setembre) i desembres inhòspits (“L’aire de desembre a Hydra/ talla la nit i els rostres”),

Al seu poema Retalls, Montserrat Gallart conclou: “En la simplicitat d’uns quants versos/ nia la densitat d’una vida.” Celebrem, doncs, la publicació de Trenat d’onades i remors, la bellesa dels seus versos lluminosos i densos de vida.

Carles Duarte i Montserrat

Títol: TRENAT D’ONADES I REMORS

Coberta del llibre: ©Jeannine Frezzotti

Autora: Montserrat Gallart i sanfeliu

Preu: 15€

Vols comprar o regalar aquest llibre? Demana’l aquí: